Albert Lloreta ha publicat a YouTube el vídeo Prohibir les xarxes a menors… mala idea (però hi ha alternatives).
S’obre en un enllaç extern a YouTube.
El govern espanyol ha anunciat que prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys al territori que controla. Aquesta mesura ha rebut una acollida inicial positiva per part de molta gent. Els partidaris celebren que les administracions comencin a confrontar un ecosistema digital privat que genera addicció i toxicitat. Tanmateix, si analitzem la proposta amb detall, veiem que genera dubtes sobre la seva eficàcia i tota una sèrie de perills per a la qualitat de la nostra vida digital.
L’aplicació d’aquests controls tècnics podria resultar inútil per a segons quina implementació si tenim en compte que es poden fer servir xarxes privades virtuals que simulen connexions des d’altres països sense aquestes restriccions. Per a altres maneres de fer complir aquesta nova llei, els problemes no son pas menors. Els sistemes de verificació biomètrica també presenten esquerdes importants perquè és possible enganyar la tecnologia fent servir fotografies de persones adultes o eines de substitució de rostre per saltar-se el control de manera immediata.
Però a banda de la qüestió de la utilitat, hi ha la pregunta de la pertinença. La definició d’allò que constitueix una xarxa social en la legislació europea és tan àmplia que podria acabar afectant entorns digitals positius com la Wikipèdia (com ha passar al Regne Unit) o el correu electrònic per culpa de la mala praxi d’unes poques empreses privades.
La limitació de l’accés als menors a aquests espais no resol el problema de fons. Aquesta prohibició dota d’un protagonisme excessiu les plataformes prohibides tan bon punt es compleix l’edat requerida per accedir-hi, i les converteix en un ritual de pas cap a l’adultesa. L’establiment de sistemes de control d’identitat per part de les administracions obre la porta a un model de vigilància massiva que amenaça l’anonimat necessari per al desenvolupament de la llibertat d’expressió.
Les persones amb identitats dissidents o aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat jurídica o perseguides pels governs necessiten les xarxes socials, en alguns casos, i l’existència de l’anonimat, en altres casos, per connectar amb col·lectius similars i protegir els seus drets fonamentals.
Una estratègia molt més efectiva consistiria a legislar contra els patrons foscos de les plataformes com l’exploració infinita o la reproducció automàtica de vídeos que busquen manipular l’atenció de l’usuari. Amb voluntat política es podria obligar les empreses tecnològiques a fer públics els seus algoritmes i regular la visualització dels indicadors d’èxit per reduir l’impacte negatiu que el nombre de seguidors té en la vàlua personal dels usuaris.